dilluns, 21 de novembre del 2011

Plantacions a Cal Tet



Un grup d'alumnes de la nostra escola, la Laia Anducas, l'Arnau Capdet, la Marina García, l'Alba Puigventós, el David Piqué i el Jaume Bartra, van participar en la plantada d'arbres que es va fer el passat dimecres, 17 de novembre, a Cal Tet; a les portes dels espais naturals del Llobregat.

En realitat es va plantar una espècie de salat: el salat blanc (Atriplex halimus). Es tracta d'un arbust, molt freqüent a Cardona, de fulles ovalades o romboidals, atenuades al pecíol, gruixudes i de color gris argentat.

Aquestes fulles excreten sal, a través de pèls vessiculars. Un salat blanc a l'amanida estalvia d'afegir-hi sal. És comú a les planes interiors de l'Ebre.


L'excès de salinitat del sòl és la més gran de les dificultats de nutrició amb què pot enfrontar-se una planta terrestre. Tant és així, que els sòls salats limiten completament el creixement vegetal. La presència de grans quantitats d'ions al sòl, suposa per a la planta dos greus inconvenients fisiològics. D'una banda l'acumulació d'ions com el sodi, impedeix l'absorció d'altres elements fonamentals per a la planta, com el potasi o el fòsfor. Però l'obstacle principal és el feble potencial osmòtic de la solució d'aigua carregada d'ions al sòl. 

Per què l'aigua del sòl, amb un elevat contingut d'ions, circuli cap a la planta, els líquids intra-cel.lulars de la planta hauran de tenir una concentració encara més gran per aconseguir la diferència de potencial osmòtic suficient; en cas contrari la circulació d'aigua seria en sentit invers i la planta quedaria absolutament dessecada.


Aquelles plantes que han desenvolupat els mecanismes fisiològics necessaris i són capaces de viure en sòls amb elevades concentracions de sals, són les anomenades halòfits. Dues famílies, les Quenopodiàcies (a la qual pertany el salat blanc) i les Plumbaginàcies, estan molt ben representades entre els halòfits.

Als països mediterranis, els halòfits colonitzen dos tipus d'ambients diferents, els aiguamolls salats litorals, com el delta de l'Ebre i del Llobregat, rera platja de Torredembarra, etc. I les conques endorreiques interiors de zones seques i salabroses, com les llacunes de Bujaraloz, Monegros, etc.

La nostra escola va participar juntament amb altres tres escoles de la localitat, i en total es van plantar 71 salats. Va ser una experiència molt enriquidora, no només perquè s'ho van passar molt bé, doncs també perquè van ajudar a repoblar una superfície del Delta del Llobregat, mantenint així la biodiversitat autòctona de la zona.






dimarts, 22 de març del 2011

22 de Març: DIA MUNDIAL DE L'AIGUA


El Dia Mundial de l'Aigua se celebra el 22 de març des de la seva designació l'any 1992 després de la Conferència de les Nacions Unides per al Medi ambient i el Desenvolupament celebrada a Rio de Janeiro aquest any. Amb aquesta celebració es pretén cridar l'atenció sobre la importància de l'aigua potable i el manteniment sostenible dels recursos; és a dir, amb l'objectiu d'abordar els problemes relacionats amb el subministrament d'aigua potable i d'augmentar el coneixement sobre la importància de conservació i protecció d'aquest recurs. 


El lema d'aquest any és:

“Aigua per a les ciutats: responent al desafiament urbà”

Per centrar la necessitat d'adaptació de les ciutats al ràpid creixement que experimenten molts països.

Aquest video m'ha semblat molt idoni per treballar la reflexió sobre la temàtica de l'aigua. El video d'en Saramago planteja dos interrogants:

“¿Y si las lecturas de los niños fueran de lectura obligatoria para los adultos?

¿Seríamos capaces de aprender lo que desde hace tanto tiempo venimos enseñando?”

El nen d’aquesta història es convertirà en l’actor destinat a la feina de salvar una flor que s’està morint per falta d’aigua, ell la salvarà. Quan veu que la flor perd la vida res el pot parar. No bada, no demana ajuda. Busca els recursos per si mateix per a complir amb la seva missió.

diumenge, 23 de gener del 2011

CENS D'AUS 2011

El Francesc Gaia, professor de la nostra escola, juntament amb L’Alba Vilar, el Joan Gonzálvez, la Vinyet Robles, la Bea Morales, la Mireia González i la Marina Mateu van participar el passat dia 23 de febrer en una activitat sobre cens d’aus als espais naturals del delta del Llobregat.

L’estany de Cal Tet, excavat l’any 2002, rep aigua que procedeix principalment de l’aqüífer principal. Als voltants de l’estany trobem prats humits, jonqueres i un important cinturó de canyís i boga. Sota l’aigua abunden els prats d’espiga d’aigua. L’estany és un paradís per a la fauna. Hi viuen peixos, amfibis com la reineta, rèptils com la tortuga d’aigua i molts ocells. Aquí han criat espècies singulars com l’ànec blanc o la perdiu de mar.


En arribar a Cal Tet i després d’esmorzar, es van fer els grups de treball; cadascú d’ells dirigits per un educador ambiental i especialista en aus. Un cop els alumnes van aprendre a utilitzar els prismàtics, a diferenciar bé les espècies d’aus, sobretot d’ànecs, i a distingir mascle de femella dins d’una mateixa espècie, va començar la pràctica amb el recompte d’aus.

Des de l’aguait del sabogal es van observar i comptabilitzar: ànecs verds, ànecs blancs, grisets i fotges. A les 13 hores es van reunir els diferents grups de treball per posar en comú les dades recollides.


Ha estat una experiència molt divertida i emocionant! Mireu, mireu!