Un grup d'alumnes de la nostra escola, la Laia Anducas, l'Arnau Capdet, la Marina García, l'Alba Puigventós, el David Piqué i el Jaume Bartra, van participar en la plantada d'arbres que es va fer el passat dimecres, 17 de novembre, a Cal Tet; a les portes dels espais naturals del Llobregat.
En realitat es va plantar una espècie de salat: el salat blanc (Atriplex halimus). Es tracta d'un arbust, molt freqüent a Cardona, de fulles ovalades o romboidals, atenuades al pecíol, gruixudes i de color gris argentat.
Aquestes fulles excreten sal, a través de pèls vessiculars. Un salat blanc a l'amanida estalvia d'afegir-hi sal. És comú a les planes interiors de l'Ebre.
L'excès de salinitat del sòl és la més gran de les dificultats de nutrició amb què pot enfrontar-se una planta terrestre. Tant és així, que els sòls salats limiten completament el creixement vegetal. La presència de grans quantitats d'ions al sòl, suposa per a la planta dos greus inconvenients fisiològics. D'una banda l'acumulació d'ions com el sodi, impedeix l'absorció d'altres elements fonamentals per a la planta, com el potasi o el fòsfor. Però l'obstacle principal és el feble potencial osmòtic de la solució d'aigua carregada d'ions al sòl.
Per què l'aigua del sòl, amb un elevat contingut d'ions, circuli cap a la planta, els líquids intra-cel.lulars de la planta hauran de tenir una concentració encara més gran per aconseguir la diferència de potencial osmòtic suficient; en cas contrari la circulació d'aigua seria en sentit invers i la planta quedaria absolutament dessecada.
Aquelles plantes que han desenvolupat els mecanismes fisiològics necessaris i són capaces de viure en sòls amb elevades concentracions de sals, són les anomenades halòfits. Dues famílies, les Quenopodiàcies (a la qual pertany el salat blanc) i les Plumbaginàcies, estan molt ben representades entre els halòfits.
Als països mediterranis, els halòfits colonitzen dos tipus d'ambients diferents, els aiguamolls salats litorals, com el delta de l'Ebre i del Llobregat, rera platja de Torredembarra, etc. I les conques endorreiques interiors de zones seques i salabroses, com les llacunes de Bujaraloz, Monegros, etc.
La nostra escola va participar juntament amb altres tres escoles de la localitat, i en total es van plantar 71 salats. Va ser una experiència molt enriquidora, no només perquè s'ho van passar molt bé, doncs també perquè van ajudar a repoblar una superfície del Delta del Llobregat, mantenint així la biodiversitat autòctona de la zona.
